Unitarisme

L'unitarisme és una de les famílies teològiques sorgides abans de la Reforma Protestant i que es va desenvolupar el mateix segle que aquesta. És considerat com una de les tendències de la Reforma Radical i es caracteritza pel seu rebuig del dogma de la Trinitat i la seva afirmació de la unitat de Déu i la naturalesa humana de Jesús de Natzaret,^[1][2] així com pel seu liberalisme en els àmbits teològic i social. No representa una doctrina única, sinó que ha tingut diferents manifestacions al llarg de la Història. Es consideren teologies unitaristes el subordinacionisme, l'arrianisme, el servetisme i el socinianisme, entre altres.

Actualment, dins la tradició cristiana hi ha diferents grups que tenen una teologia no trinitària, com els Testimonis de Jehovà o els Cristadelfians, que comparteixen en comú el rebuig a la Trinitat, però no reben la denominació d'«unitaris» ni s'identifiquen amb els postulats ni les polítiques lliberals de les esglésies unitàries, per la qual cosa no és apropiat relacionar-los amb elles.

Alguns personatges històrics famosos que defensaven creences unitàries van ser Isaac Newton, John Milton, Miquel Servet, Joseph Priestley, John Adams, Thomas Jefferson i Ralph Waldo Emerson, entre altres.